|

Bon profit

20170205_204125

Llegia fa uns dies a la premsa que el passat 21 de gener va obrir a Espanya el primer restaurant nudista. Que dius, feia falta? No sé, però jo la veritat no m’hi veig.

Per si us interessa, ha obert a Tenerife, que sempre serà millor que fer-ho a Burgos. –No perquè tinga res en contra dels de Burgos, però si la idea ja de per si no em resulta gens atractiva, pensar en Burgos i en la gelor que deu fer allí encara fa que la proposta d’anar a sopar en curios resulte menys apetitosa-.

És cert que la idea té els seus avantatges: pots estar tranquil·la que no vas a tacar-te el modelet, ara, com et tires damunt el cafè allà t’ho vages. Però, ho mires per on ho mires, i sense voler desanimar a l’empresari que ha posat en marxa aquest negoci, jo li veig més inconvenients que altra cosa. Així d’entrada haver de passar-te tota la nit entrant la panxa per no poder-la dissimular d’altra manera, molt còmode no ha de ser. I després, com saps que ja estàs plena si no hi ha botó per a descordar i tractar de fer espai als postres? I el més important, si vas, encara que siga ple hivern, saps que t’has de depilar sí o sí. –Amb la peresa que fa depilar-se en hivern si no és realment necessari-. Que obligat tampoc és, però ja que vas així si t’han de mirar que siga per altra cosa, no? De tota manera, com l’objectiu de l’empresari diu que és “volver a los orígenes”, sempre podeu dir que us heu clavat en el paper al màxim.

Altra cosa a tenir en compte és el menú i la forma de servir-lo: “bufet afrodisíaco servido sobre mesas humanas” deia la notícia, suposadament per fer-ho més atractiu, però tu explica-li això a ta mare i a veure quin atractiu li troba. A mi ni em passa pel cap, vaja. A més, que tampoc vull atabalar-la més que ja té prou amb tractar de digerir la història entre Bárbara Rey i el Rei emèrit. –No s’ho acaba!-.

No és per posar més pegues, eh? Però per més net/a que estiga la teua “mesa humana”, com va a apetir-te tirar-te a la boca l’ostra que tinga amagada entre els pèls de l’aixella? I dic aixella com podria dir altra cosa, però això és que ja no vull ni imaginar-m’ho.

Per a la vostra tranquil·litat, -que no sé perquè veig a algú ja animant-se a deixar-se caure per Tenerife-, els coixins dels clients són d’un sol ús. Dos bones notícies en una! Primera: millor això que un sofà d’escai que complicaria encara més les coses. I segona: els coixins són d’usar i tirar. -Clar que, digueu-me tradicional, però mai estaria de més posar-li un mocadoret per damunt per si de cas, i després ja si això… bon profit-.

Comparteix