Tornar és retrobar-se amb moltes coses, però també descobrir-ne altres noves igual de fascinants. És mirar amb altres ulls, amb eixa mirada associada al fet de no pertànyer als llocs i que implica zero condicionants i perjudicis a l’hora d’observar el que t’envolta. Tornar cada estiu al mateix punt et permet conèixer a la perfecció…
Coses com que ara he entès perquè la seua vida era eixa caseta vella, feta a pedaços, com es feien abans les casetes al camp, segons les necessitats familiars i els estalvis. O com que eixa caseta vella em dona ara a mi la vida perquè em permet seguir connectada a ella, i sentir com…
A només unes hores perquè acabe juny vull pensar que ho superaré altra vegada i que aquesta enyorança que m’envaeix des de fa dies també passarà. Sí, enyore, en majúscules, els dos últims anys i les coses bones que van portar associats com la no celebració de festivals escolars de fi de curs ni graduacions….