Qüestions puntuals

per Marian Díez

Sobreviure a què?

Quan he arribat hui a casa m’he trobat un full a la porta on podia llegir-se «¿Cómo puede usted sobrevivir al fin de este mundo?». La veritat, així d’entrada he pensat «collons, si que acabarà malament això del Gürtel. Va començar tot per un fons d’armari per al Camps i mira ja com s’han posat les coses».

Vinga home, ja fem prou per a sobreviure a la fi de mes com per a preocupar-nos ara per a sobreviure a la fi del món! Ara, això t’ho agafen entre mans els de Tele 5 i et fan un especial de nivell —vaja, en la seua línia—.

D’on vaig jo a preocupar-me per la fi del món quan tinc tantes qüestions al cap què no em deixen viure? Per exemple, mira que ha passat temps, però jo encara estic pegant-li voltes a com Costa va poder fer el camí de Santiago en quatre dies. Digueu-me mal pensada si voleu però jo no ho veig clar, a menys que estiguera pegant-li voltes a la catedral tot el temps altra explicació lògica no li trobe.

Home, o una cosa o altra, o els polítics són uns xoriços o uns superherois però, ambdues coses a la volta a mi em costa creure que siga possible.

Val, també hi ha qui assegura que es pot ser polític i honest, però amb el panorama que tenim últimament, creure segons què coses tampoc és fàcil, la veritat. De fet, jo tinc una neboda estudiant ciències polítiques i ja me la mire d’altra manera. Què voleu! No pare de pensar que tal volta hauria sigut millor que m’haguera eixit folklòrica la xica, el disgust hauria estat important també però… i l’animació que tindríem sempre en casa, eh? Vulgues que no això d’escoltar alguna copla de tant en tant sempre et reactiva en temps difícils —que et reactive de forma positiva o negativa és altra cosa, però et reactiva vaja, que és del que es tracta—.

Ostres, el fet és que estem entrant dins d’una dinàmica on sobreviure ja de per si és d’allò més complicat, no? Ja no podem fiar-nos dels cures, dels polítics tampoc, dels de la Fórmula 1 menys encara després d’allò de Piquet i Renault, dels periodistes segons el dia, dels meteoròlegs segons la cadena… què ens queda? Fer-nos socis de l’Alcorcón? Sí, això i acabar amb els «huesitos de santo» que em queden encara des de Tots Sants, i és que, seria una llàstima que arribara la fi del món i caducaren ahí en la nevera, i més amb el que em van costar. I és que es veu que en el món de la rebosteria es cotitzen igual que Cristiano Ronaldo en el món del futbol.

Fins i tot tinc els meus dubtes si no els pastarà el mateix Razitger la vespra de l’1 de novembre amb l’ajuda directa del sant del dia. Qui sap, posats a pensar!

Ara, aniré amb compte no s’assabenten els de la Xunta i acaben llevant-li la custodia a ma mare, que entre això i els Ferrero Rocher que ja estan altra vegada en actiu puc caure en la temptació fàcilment sense necessitat d’ofertes d’El Bigotes de torn.

Publicat a ELPUNT-AVUI

Comparteix

Publicada

a

,

per

Etiquetes: