Històries d’hores buides

En els últims dies he passat a l’hospital les hores suficients per a constatar, una vegada més, que els hospitals continuen sent eixe lloc d’hores eternes, on les lletres d’alguns boleros no tenen cap sentit, en tant que allí no cal pregar-li al rellotge que s’ature, sinó més aviat tot el contrari. I sí, els …

Històries d’hores buides Llegeix més »

Sí o sí

Vacuna sí, vacuna no. Ara eixe sembla ser el dilema als informatius i tertúlies vàries. Sort que m’he autoimposat un confinament perimetral als polvorons i a aquest tipus de programes en benefici dels meus malucs i de la meua integritat mental. Si jo fora russa, la resposta a aquesta qüestió seria, evidentment, un no en …

Sí o sí Llegeix més »

Herències

Supose que arriba un moment en la vida que assumeixes que toca desfer-se’n de coses. Ma mare, a poc a poc i de manera dissimulada, ha començat a desprendre’s de tot: jaquetes impossibles, estovalles que perfectament podrien haver cobert qualsevol taula de Versalles durant un d’aquells festivals memorables de Maria Antonieta, i llençols amb randa …

Herències Llegeix més »

Un dia menys

Últimament sembla que ja sols podem treballar i queixar-nos, que els somriures no tenen permís, encara que siga sota la mascareta, i que el món s’acaba perquè aquest Nadal serà diferent, la qual cosa no fa res més que posar de manifest que d’hipòcrites estan els carrers i els informatius plens. Cada any en acostar-se …

Un dia menys Llegeix més »