De xicoteta sempre pensava que ma mare era una mentidera. No li deia res perquè hauria estat malament, però ho pensava. No entenia per què feia això, però de tota manera li ho perdonava. Era desconcertant veure com a l’hora de reomplir aquells papers del col·legi sempre apareixia un «sus labores» en l’apartat destinat a la …
Veia fa uns dies una sèrie ambientada en el 2021, i supose que gravada abans que s’instal·lara a les nostres vides la «nueva normalidad», o potser en temps d’optimisme desmesurat, ja que estava carregada d’abraçades, de plans amb amics, cerveses, sexe i fins i tot festes de poble, d’aquelles amb revetla, pomes de caramel, coets …
A propòsit d’una situació que vaig contemplar fa uns dies, em van venir al cap unes declaracions de Luis Landero que deien: “la infancia es felicidad, la adolescencia amor y el resto literatura”. Una cronologia fantàstica si tenim en compte que dins de la literatura cap tot, i una interpretació lliure a la qual m’agafe amb …
Fer coincidir una jornada electoral amb la de la celebració de l’amor per excel·lència, vulgues que no, té un puntet. A més, afegir-li fer-ho en plena pandèmia incrementa el nivell d’excitació. Reconec que sempre m’han atret els dies de votació, a excepció dels de l’elecció del president de la comunitat de veïns, tal volta perquè pensar …
