Mentre tornava ahir a casa em vaig creuar amb un tren que passava per la vella estació que dona la benvinguda al meu poble. No sé si per com és de poc habitual veure activitat a aquest punt o pel fet que eixe és un dels meus records d’infantesa, automàticament vaig exclamar en veu alta:…

Caminava l’altre dia pel passeig marítim d’una localitat costanera qualsevol quan de sobte em vaig quedar atrapada per una imatge captivadora cent per cent. Un home desdejunava tranquil·lament al porxe de sa casa mentre semblava conversar amb l’arbust que presidia l’entrada, així com emplaçant-lo a un repàs de tisora en moment acabara aquella torrada que…

Entre eixes coses que mai faré, però que contribueixen a mantenir el meu catàleg de somnis ben complet, sempre ha estat ser propietària d’una floristeria a París. Fa uns dies en entrar a una floristeria, no a París, sinó al meu poble, trobava a la propietària preparant un centre de flors per a un difunt,…