Mentre revisava les galerades de la novel·la que publicaré en breu, ma mare em va demanar que l’endemà netejara sa casa per a portar-la a morir allà. Eixe és el panorama amb el qual inaugure temporada! I sí, no ho negaré, ma mare és d’extrems. Val que té noranta-tres anys, però el que la va…

Entrem ja en la tercera setmana sense classe i de moment anem superant el dia a dia, no sense dificultats, amb l’enyorança d’aquells estius d’infantesa quan l’únic que necessitaves era un banyador, un altre de recanvi i, en el meu cas, molta paciència per a fer front a les contínues advertències de ma mare, «ix…

​Cada matí abans d’anar-me’n a treballar ma mare em fa la mateixa pregunta: «Està ras?» Així de directa, sense el Bon dia de rigor i amb un ull encara mig tancat. Quan torne a l’hora de dinar, l’altra pregunta que no falla és aquella de «S’ha mort algú?» Eixa és la seua única preocupació: el temps. El temps que corre…