Preguntar per complir té el seu risc. Especialment quan ho fas amb algú sense capacitat de mesurar les respostes. Amb algú d’aquells per als quals els monosíl·labs no entren en la seua perspectiva dialèctica, sinó que queden relegats exclusivament al seu interlocutor. L’última ocasió que he tingut per a comprovar-ho va ser passat dissabte quan…

Caminava l’altre dia amb la meua filla pel carrer quan un energumen va traure el cap per la finestra del cotxe i em va llançar allò que hauria de ser un complit, però que més bé hauria d’estar tipificat com altra cosa. Ella em va mirar espantada preguntant-me per què aquell xic m’havia dit aquella…

Rebia l’altre dia al correu la següent indicació per a incloure com a peu de foto d’una imatge que havia d’acompanyar un article: “Mi madre, con mis tías y Micaela, una sobrina francesa”. Una simple indicació i una fotografia que van portar infinitat de records de colp. La foto mostrava una mare i unes ties d’aquelles que vestien…