Malgrat fer vint-i-sis anys que visc en un altre carrer, el meu carrer continua sent aquell on vaig nàixer. Exactament al número cinc del carrer on ma mare paria ajudada per dos veïnes i la comare de torn un dimarts i tretze de fa quaranta-huit anys. El carrer on van quedar jocs d’infantesa, celebracions diverses…
Que conste que jo només volia detergent, suavitzant i lleixiu. Vaja, el kit de supervivència per a un cap de setmana que es pree. La sorpresa la vaig descobrir en arribar a casa i trobar dins de la bossa de la compra totes aquelles mostres de productes que la dependenta de la drogueria havia deixat…
Fa uns dies els meus fills em van animar a comprar-me una bosseta de llepolies que suposadament eren la versió moderna dels meus enyorats Peta Zetas. Reconec que fins i tot vaig obrir aquella bosseta amb un nerviosisme desproporcionat, com si tinguera la certesa que la primera explosió a la boca tindria el poder d’aquell…