Entrem ja en la tercera setmana sense classe i de moment anem superant el dia a dia, no sense dificultats, amb l’enyorança d’aquells estius d’infantesa quan l’únic que necessitaves era un banyador, un altre de recanvi i, en el meu cas, molta paciència per a fer front a les contínues advertències de ma mare, «ix…
Cada matí abans d’anar-me’n a treballar ma mare em fa la mateixa pregunta: «Està ras?» Així de directa, sense el Bon dia de rigor i amb un ull encara mig tancat. Quan torne a l’hora de dinar, l’altra pregunta que no falla és aquella de «S’ha mort algú?» Eixa és la seua única preocupació: el temps. El temps que corre…
Mai hauria imaginat que posar-se una vacuna poguera ser tan reconfortant. No pel fet que per fi arribara el moment, sinó més aviat per la il·lusió que fa veure com de perjudicats estan alguns de la teua edat amb els que coincideixes al punt de vacunació -us ha passat pel cap sí o sí-. D’acord,…