És fantàstic allò que pot generar l’observació del que ens envolta. Ho reconec, a mi m’apassiona mirar. En qualsevol gest, en qualsevol objecte o situació quotidiana s’amaga un article, un monòleg, una seqüència per a una novel·la. Fins i tot en una cosa tan simple com un pot de llet condensada que em va suggerir…

Estic avorrida que el meu ordenador em recorde cada dia que tinc actualitzacions pendents. Cada vegada que l’encenc no hi ha ni un cordial “Bon dia” entre nosaltres, encara que siga per mantenir les formes, ni un trist comentari sobre el temps amb què trencar la tensió del moment. Directament em diu allò de les actualitzacions…

Escoltava l’altre dia, de manera accidental –quede clar–, una declaració entre una parella que em deixava totalment descol·locada. Un li deia a l’altre una cosa així com “amb tu és com si sempre fóra diumenge de vesprada”. Per la reacció, aquell comentari va ser totalment del seu grat, però jo vaig seguir caminant mentre pensava si…