Des que tinc ús de raó, setembre és sinònim de col·leccionables. Col·leccionem propòsits malgrat saber de primera mà que no els complirem, col·leccionem records i instantànies d’un estiu que s’acomiada de nosaltres, col·leccionem desitjos, frustracions i somnis. Però també n’hi ha d’altres col·leccionables que adquireixen un protagonisme destacat i tracten de captar la nostra atenció…

Després de l’última escapada que he fet, he començat a agrair que no hi hagen anys suficients per a conéixer tots aquells racons que voldria visitar. Bé, ni anys ni diners suficients, amb la qual cosa, he esborrat del meu llistat d’imprescindibles tornar a llocs ja visitats en el passat malgrat que el record siga…

De sobte perds la teua mare i a partir d’ahí, comencen a encadenar-se les pèrdues. Vols creure que el temps ho cura tot, però passen els mesos i posar en valor aquesta afirmació no agafa consistència. D’improvís t’adones que, abans de tot, vas perdre la paciència, aquella imposada per una realitat que feia els dies…