|

Una altra ronda d’alarmisme per favor!

D’un temps a ara escoltar els informatius i voler construir-te un búnquer soterrani per si de cas, va directament associat. Jo he optat per no escoltar-los, més que res perquè visc en un pis i si comence a escarbar com a molt acabaria en casa dels veïns de baix. Si a més anem un punt més enllà i a banda dels informatius ens aficionem a qualsevol debat amb tertulians necessitats d’estendre l’alarmisme entre la població, potser directament optem per altres opcions més dràstiques, convençuts que res tornarà a ser el que era i que les maleïdes «variants» de la Covid-19 han vingut per a quedar-se definitivament entre nosaltres. Ves a saber per què! Ara sembla que és el torn de la variant Òmicron, que ve a rellevar a l’anterior i, com sempre, s’anuncia més perillosa que les seues antecessores. Clar que sí! Les variants ahí, en el seu paper de «malotes» a més no poder, i els científics, epidemiòlegs i la resta de la comparsa entestats a difondre el pessimisme entre la població, que sembla que dins d’aquesta categoria professional l’optimisme no està ben mirat, o almenys no si opten per ampliar la seua projecció curricular amb aparicions estel·lars als mitjans de comunicació. I tot envoltat d’eixe ambient prenadalenc on les males notícies, tradicionalment, no tenien cabuda. Però no, ja ni l’ambient prenadalenc és el que era, i ara els centres comercials encara que engalanats amb llumenetes de color i elfs somrients, han passat a compartir espai amb sanitaris carregats de vacunes i amb fileres d’aquells que, malgrat continuar no donant per vàlid el virus, no estan per la labor de quedar-se sense poder celebrar el sopar d’empresa corresponent. Respectar la salut dels altres és secundari, però perdre l’oportunitat de gaudir de la festa és una altra cosa ben diferent. Això sí, tradicions i festes a banda, de totes les variants aparegudes fins ara, possiblement l’actual, Òmicron, té un nom amb més prestància, no? On va a parar! Delta, Mu, C.1.2…, no sé, semblaven més haver estat batejades per eixir del pas, però sense posar-li intenció. Òmicron no, Òmicron ja és una altra cosa. Té alguna cosa així  com… més pedigrí. O almenys a mi m’ho sembla. Vaja, que si t’has d’infectar almenys que siga d’una variant amb prestigi. El cas és que un any més, davant la proximitat de Nadal, i com va evolucionant el panorama, de nou ens arriben missatges perquè «mirem amb prudència les festes de Nadal». Missatge que ben mirat pot tenir interpretacions diverses i totes igual de vàlides. «Mirar amb prudència les festes de Nadal» és seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries, però també ho és optar per censurar determinats temes en les reunions familiars perquè allò no acabe com el Rosari de l’Aurora. Més després de dos anys sense entrar en polèmiques polítiques o futbolístiques que preferentment solen acaparar l’atenció al voltant de la taula. Potser hi ha qui troba el confrontament en la designació dels guardonats amb el Nobel o en els efectes del canvi climàtic, però sense cap discussió, són confrontaments minoritaris. Siga com siga, l’única cosa certa és que cada vegada que ens il·lusionem amb la idea que el final està més prop, algú s’entesta a fer-nos retrocedir de nou a la casella d’eixida, i així no hi ha manera d’atrevir-se a celebrar res. Per favor que arribe ja la variant «se acabó» com aquella cançó de María Jiménez i que puguem posar el punt final a una situació que ja s’allarga massa. O almenys que es faça una tria entre tertulians i opinants de la matèria perquè no totes les visions siguen igual de tenebroses. Publicat a NOSALTRES LA VEU
Comparteix