Fa un parell de setmanes i amb només uns dies de diferència, vaig perdre la meua estimada Thermomix, tots els peixos de la meua peixera i la confiança en el sistema educatiu. No sé si en aquest ordre seqüencial, però com tota pèrdua que es pree, tot va tenir una intensitat destacada.
Només la pèrdua de la Thermomix, aquell aparell que fa uns quants anys els d’Orient van considerar que era bona idea que em fera companyia a la cuina, va ser culpa meua. La resta va arribar de manera sorprenent i inesperada, generant una angoixa important. El motor de la pobra Thermomix va morir ofegat en una bassa d’oli, amb la qual cosa la pèrdua va ser doble. D’una banda, l’aparatet en qüestió, i d’altra, tot l’oli que es va desaprofitar amb aquell accident. Poca broma!
Reconec que he estat temptada de comprar un pernil per a suplir el buit que ha deixat a la cuina, però de moment m’he reservat per a dates que complementen millor una compra així, com ara l’arribada de Nadal. Que mínim que deixar uns mesos de dol.
En el cas dels peixos m’he negat ni tan sols a pensar en un recanvi. La troballa sorpresa d’aquella mort col·lectiva que encara no he descobert com es va produir, em va afectar considerablement i, almenys de moment, em negue a compartir espai amb cap altre animal de companyia. D’acord que un peix no té res a veure amb un gos o un gat, per exemple, però només ells em donaven el bon dia apropant-se fins al lateral de la peixera, tots a una, quan em veien apropar-me cada matí. Mai vaig saber diferenciar-los ni identificar-los pels noms adjudicats pels meus fills, però ni això els va importar per a manifestar-me la seua estima incondicional cada dia. No sé si en aquell entusiasme seu influïa que fora l’encarregada d’alimentar-los, però vull creure que era estima sincera.
De la tercera pèrdua ni tan sols cal pensar en recanvis o en substitucions. Malauradament, hi ha ferides no aptes a cicatritzar fàcilment i despropòsits que ho canvien tot de per vida. I així, amb la ferida supurant, i deixant obert un parèntesi que no sé quan ni com es tancarà, vaig acabar immersa en una escapada que em va portar fins a terres daneses. Una escapada on les pèrdues no tenien cabuda, sols estava permés sumar, envoltada d’un decorat idíl·lic de disseny espectacular, quilòmetres de verdor i pluja acompanyada de tímids moments de sol. Un marc no apte per a les pèrdues ni les decepcions, sols per aprofitar el moment i per a fer propi l’esperit hygge, que resta dramatisme i importància als problemes.
De sobte la solució a tots els mals radicava simplement en portar un impermeable a la motxilla perquè la pluja no condicionara seguir endavant amb la vida. Només és aigua! Aigua que va i ve entre mostres constants d’art urbà, entre espais culturals que són refugi per al cos i l’ànima, a banda de poder-se catalogar, en la majoria dels casos, com d’una autèntica fantasia, entre colors que esclaten a cada pas, entre somriures càlids darrere de cada “hej”, entre mirades còmplices que acompanyen cada “skäl”… L’exquisidesa del disseny exportada al conjunt d’una societat respectuosa al màxim, culta, amant d’allò que els identifica, i conscient que la serenitat és fonamental per a exercitar-se com a ciutadans aptes per a disfrutar de l’entorn i del seu temps.
Així les coses, acabada la meua aventura i mentre esperava el vol de tornada, pensava que si fora valenta i jove, deixaria anar aquell avió amb un seient buit. Com que no es complia cap de les dos condicions, l’única opció vàlida era la previsible.
La benvinguda a la realitat va ser una pantalla gegant instal·lada a les portes de l’ajuntament del meu poble per a seguir una final de futbol que paralitzava el país i de la qual no podia posar-me a estalvi cap impermeable. El primer que vaig pensar aleshores va ser que retornar la joventut és inviable, però que igual començar a ser valenta no està tan malament. Definitivament, contagiar-se de l’esperit hygge és fàcil, mantenir-lo en tornar a casa i comprovar quin és el panorama, ja porta afegida certa complexitat. Vaja, que com qui no vol la cosa, vaig afegir altra pèrdua al llistat.