Quan acaba l’etapa de primària dels teus fills penses que ja està, que recuperes eixa anhelada pau només a l’abast dels que no han de patir formar part d’un grup de WhatsApp de classe. Creus que tots els astres s’han alineat a favor teu per a garantir-te una existència plena i a estalvi de missatges torturadors que et recorden a cada mil·lèsima de segon que igual t’allunyes prou del perfil de mare exemplar. Creus fermament que jubilar-te dels grups de WhatsApp de classe és com eixe moment inspirador que arriba en apagar l’extractor de la cuina, tot només perquè no eres conscient que entres en altra etapa pitjor: l’etapa de la web família de Conselleria!
Una ferramenta de comunicació centre educatiu-casa que té el poder d’aconseguir que les mares, ni creients ni practicants, tornem a recuperar la fe, únicament i exclusivament per a encomanar-nos al sant del dia a qui pregar perquè els nostres fills no es posen malalts. Sí, abans pregaves perquè cap malaltia sobtada posara cap per avall el teu dia a dia, per no saber on encaixar aquell imprevist dins d’un esquema on la conciliació estava catalogada en l’apartat de ciència-ficció. Ara ho fas perquè el teu estat de nervis no patisca cap alteració no desitjada en haver de començar a rebre missatges per a justificar faltes d’assistència. Multiplicar les hores de classe pels dies a justificar, en més d’un cas ha requerit sol·licitar un permís d’assumptes propis en la feina per a poder dedicar-li l’atenció necessària a aquestes tasques. Cert és que les faltes també poden arribar quan coincideix l’hora de classe corresponent amb una excursió fora del centre, la qual cosa, així sense avís previ, la primera vegada, pot desembocar en una ingestió urgent de trankimazin i amb la consegüent petició perquè la Guàrdia Civil pose en marxa un dispositiu de recerca de l’excursionista que, segons aquells missatges, penses que s’ha fugat.
Als avisos per les faltes d’assistència li has de sumar altres com ara “ha fet els deures”, “treballa a classe”, “s’esforça i participa”, “reconeixement positiu”…, i altres similars que en definitiva no aporten la informació realment valuosa per a les mares com ara “s’ha menjat tot l’esmorzar”, “ha eixit al pati amb la jaqueta”, “ha vingut a classe pentinat adequadament”… Missatges que realment ens faria feliç rebre, però que també posarien en dubte la seua credibilitat. Clar que de confusions desafortunades, com la vida en general, també va plena la Web Família. Més d’un càstig injust s’ha patit en primera persona en aquesta casa després de rebre un toc d’atenció sobre el comportament en classe, el destinatari del qual realment era altre company o companya. Confusions que de vegades han portat a donar per falsos altres missatges que sorprenentment eren reals, però quan per tradició familiar, l’educació física no és un dels nostres forts, creure en reconeixements positius en aquesta matèria, és posar el llistó de l’autoestima en nivells molt per damunt del permés per a nosaltres.
Així les coses, més que una ferramenta de comunicació centre-casa, de vegades la Web Família sembla una ferramenta dissenyada per a desequilibrar els pares i mares dels alumnes, quasi equiparable a l’ús de la purpurina per a manualitats a acabar en casa, però per sort la purpurina ha passat a la història i els pares i mares recuperem una parcel·la de tranquil·litat important. Només resta que els viatges de fi de curs recuperen la periodicitat d’abans i tornen a ser exclusius dels finals de cicle i no cada curs com en l’actualitat, perquè també la nostra economia puga recuperar-se mitjanament.