Un amic deia l’altre dia que al seu lloc de residència ja hi ha més “andadors” que cotxes. Una forma d’allò més gràfica de mesurar l’envelliment de la població i sens dubte, una ferramenta més amena que les utilitzades per a quantificar determinats canvis o comportaments socials. Això que floreix aquests dies amb més força que la Primavera a propòsit de la convocatòria d’eleccions.
I així, com qui no vol la cosa, inaugurada la temporada d’enquestes electorals, vaig tractar de fer una valoració ràpida de la intenció de vot al meu poble per als comicis del pròxim 28 d’abril. La veritat, vaig acabar en un sospir, tenint en compte la quantitat de gent que m’ha confirmat que té viatge programat per al pont de Sant Vicent i que el vot per correu no entra dins de les seues prioritats. Necessitarem reforços, fins i tot per a poder constituir les meses electorals. Una constitució que, encara més que en altres ocasions, s’espera amb excessiva angoixa i amb la proliferació d’ofrenes diverses a Santa Rita. Vaja, una cosa així com quan en la meua època de músic arribava un concert important i havíem de recórrer a tres o quatre músics de fora per a compensar algunes cordes. Clar que en vista de les circumstàncies aquí el 28 d’abril faran falta reforços per a les meses i figurants per a aconseguir un poc d’ambient als col·legis electorals. Fins i tot sembla que els apoderats dels partits podran demanar-se el dia d’assumptes propis, ja que tampoc hi haurà massa a controlar –amb el que lluïxen aquelles acreditacions!
Una altra possible opció a estudiar perquè s’anime la participació seria instal·lar col·legis electorals a alguns hotels clau de Benidorm, destinació estrela sempre per aquest pont. Això o esperar que finalment les enquestes s’equivoquen una vegada més i la intenció de vot siga una mica més esperançadora. També és cert que poques coses hi ha tan poc fiables com les enquestes electorals. Tal volta sols les promeses d’amor etern i els representants sindicals però això ja seria altre tema.
El fet és que aquesta situació em va portar a recordar el meu primer treball que va ser com a enquestadora, i precisament a Benidorm en període preelectoral. Poc puc dir del resultat d’aquell estudi, però no he oblidat una dada curiosa que es repetia una vegada i una altra en arribar a un punt concret del qüestionari. Mostrava als enquestats dues fotografies, una del que era alcalde de la ciutat en aquell moment i una altra del candidat que l’oposició pensava presentar per arravatar-li el lloc. Amb l’alcalde no hi havia discussió. Amb l’altre candidat la cosa no estava tan clara. Molts no s’arriscaven a posar-li un nom davant el desconeixement absolut d’aquella cara. Altres semblaven tenir-ho totalment clar i responien automàticament que aquell individu era l’actor Andrés Pajares. Tantes voltes vaig escoltar aquella resposta que fins i tot em van fer dubtar a mi però no, aquell home no era Andrés Pajares sinó Eduardo Zaplana. Les enquestes no li eren favorables en aquella ocasió, almenys en popularitat, però malgrat tot, mesos després es convertiria en alcalde mitjançant una moció de censura. A partir d’ahí impossible oblidar la seua cara i tantes altres coses que les enquestes ni s’imaginaven en aquell moment.
El fet és que aquesta situació em va portar a recordar el meu primer treball que va ser com a enquestadora, i precisament a Benidorm en període preelectoral. Poc puc dir del resultat d’aquell estudi, però no he oblidat una dada curiosa que es repetia una vegada i una altra en arribar a un punt concret del qüestionari. Mostrava als enquestats dues fotografies, una del que era alcalde de la ciutat en aquell moment i una altra del candidat que l’oposició pensava presentar per arravatar-li el lloc. Amb l’alcalde no hi havia discussió. Amb l’altre candidat la cosa no estava tan clara. Molts no s’arriscaven a posar-li un nom davant el desconeixement absolut d’aquella cara. Altres semblaven tenir-ho totalment clar i responien automàticament que aquell individu era l’actor Andrés Pajares. Tantes voltes vaig escoltar aquella resposta que fins i tot em van fer dubtar a mi però no, aquell home no era Andrés Pajares sinó Eduardo Zaplana. Les enquestes no li eren favorables en aquella ocasió, almenys en popularitat, però malgrat tot, mesos després es convertiria en alcalde mitjançant una moció de censura. A partir d’ahí impossible oblidar la seua cara i tantes altres coses que les enquestes ni s’imaginaven en aquell moment.