Mai hauria imaginat que posar-se una vacuna poguera ser tan reconfortant. No pel fet que per fi arribara el moment, sinó més aviat per la il·lusió que fa veure com de perjudicats estan alguns de la teua edat amb els que coincideixes al punt de vacunació -us ha passat pel cap sí o sí-.
D’acord, ignorant de mi, o emportada per eixa onada de satisfacció majúscula, no vaig tenir en compte que alguns dels que hi havia al meu voltant, en realitat rebien la segona dosi i per tant em guanyaven, no sols en immunitat, sinó també en anys. Això sí, eixos pocs minuts de glòria no me’ls lleva ningú.
Done gràcies que m’ha tocat la de Pfizer. No vull ni pensar el dilema que m’haguera suposat la d’AstraZeneca. Indecisa cent per cent com soc, estic segura que, arribat el dia, no hauria sigut capaç de decidir entre continuar amb la mateixa o triar-ne una altra marca per a la segona dosi. Com a molt hauria arribat a demanar mitat i mitat, però coneixent-me com en conec, d’ahí no hauria passat. M’he estalviat això d’haver de triar, però no les recomanacions d’uns i d’altres per tractar d’alleugerir possibles efectes secundaris. Sí, posar-te la vacuna contra la Covid-19 és un poc com un post-part amb l’afegit que en aquest cas no sols poden opinar les dones i la cosa encara resulta més difícil de digerir. Si m’haguera fet tots els paracetamols que em van recomanar, estic convençuda que no haguera notat cap molèstia al braç, però m’hauria arriscat a ingressar a l’hospital per un altre motiu més complicat d’explicar.
Superat aquest perill he acabat enmig d’un altre que sembla encara més greu i que em porta a pensar fermament que això de la vacuna potser tindrà altres danys col·laterals més greus del que pensàvem. Cert és que fa gràcia comentar que ja ho hem aconseguit, encara que per a mi, el que realment serà per a celebrar serà el moment de dir adeu a la mascareta. No veig el dia d’alliberar-me’n! Però, d’ahí que m’hagen clavat dins d’un grup de whatsapp dedicat bàsicament a comentar els progressos relacionats amb els efectes de la vacuna, va un abisme. El retrobament amb els companys de classe després de tants anys i d’un confinament pel mig, és el que té…
Definitivament tinc els meus dubtes que hàgem eixit millors d’aquesta situació, però per descomptat que ho hem fet amb més ganes de contacte i de gintònics en companyia. Mai m’hauria passat pel cap que tindria el mòbil farcit de fotos de gent injectant-se, però done fe que el mostrari és ampli. Qui anava a dir-me que fins i tot trobaria a faltar eixes imatges d’espàrrecs regats amb salses de tota classe, eixos bodegons d’arrossos amb vins de la terra de fons o eixes postres impossibles, producte, en alguns casos, de la desesperació més que de la inventiva.
De tota manera, amb aquestes qüestions referents a la vacuna, de vegades tota explicació és poca. Conec el cas d’una veïna que va estar a punt d’ingressar a l’hospital per deshidratació després de practicar dejuni voluntari durant tot el dia per si de cas era requisit indispensable abans de rebre la vacuna. Amb temperatura de 32 graus i amb la cita per a vacunació a les set de la vesprada, fàcil no hauria de ser la jornada per a la dona, però entestada que portava la raó no va gosar atendre cap consell al respecte. Però si hi ha una cosa que m’inquieta realment del tema vacuna és si algú ha rebut la de Moderna. Per més que pregunte, fins ara no he tingut sort, però bé, deu ser un poc com els bitllets de cinc-cents euros, no?