-Bon dia.
-Bon dia.
-Buenos días.
-Bon dia.
-Hola, bon dia.
I així podria seguir fins que em cansara. A vore. Algú podria explicar a la gent que els grups de WhatsApp no són per a saludar!! —I ja que estem, que els explique també que tampoc són per a enviar fotos de negres amb atributs descomunals. Més que res perquè al ritme que anem, d’ací no res, arribaran les imatges també en 3D i no vull ni pensar-ho. T’agafen desprenvinguda i, mínim et buiden un ull—.
Potser és cosa meua que sóc més clàssica a l’hora de mantenir les formes, però em costa d’entendre eixa necessitat imperiosa d’haver de compartir d’aquesta manera el moment en què et lleves del llit o el que vas de cap a ell, més quan després es creuen amb tu pel carrer i no et diuen ni mitja. —Potser deuen pensar, ah, com ja he saludat pel whatsApp, no cal dir res ara. Ja estic complit—.
Abans a la gent, li feia il·lusió saludar per la tele —que almenys ahí demanaven permís. Aquella frase mítica de “¿puedo saludar?” y “¿esto cuándo sale?”—, ara no, ara els fa il·lusió fer-ho pel whatsApp.
Curiós això dels grups de whatsApp. S’han convertit en una mena de google de butxaca on la gent planteja tot tipus de consultes —que tinguen sentit, ja és altra cosa diferent, però plantejar-les, les plantegen— L’última curiosa que m’he trobat jo ha sigut “Chicas tengo una coliflor, ¿alguna idea?”. A vore, que això t’arriba al mòbil a les set del matí i no estàs preparada. Que tu no vols quedar malament, però el més suau que et naix contestar és “Ponle unas extensiones y si eso ya luego nos cuentas”.
De veres, fan falta aquestes consultes? Clar, que les més perilloses, amb diferència, són les dels grups de mares de classe. Si està plovent a bots i barrals i estan dient als informatius que hi ha gota freda, realment és necessari preguntar pel whatsApp coses com “aneu a posar catiusques als xics hui?”. Que a vore, la majoria de les emoticones molt ús no tenen, però el de la dona tirant-se les mans al cap està més que justificat.
D’acord que hui en dia, si vols ser algú, has de tenir el teu power point en complir els quaranta, la festa sorpresa en arribar als cinquanta i mínim estar inclòs en quinze o vint grups de whatsApp però, pensant-ho bé, de vegades, tal volta, millor que t’ignoren.
I si això passa a aquest nivells, no vull ni pensar com seran els grups de whatsApp de la cúpula del PSOE, per exemple. Eixes converses trascendentals sobre el futur del partit: “Susanita tiene un raton”, “sí, pero Patxi está tranquilo dice que es un ratón chiquitín”, “Pedro sabe que come chocolote y turrón y bolitas de anís”, “¿Chocolate y turrón? vaya, con esa dieta ya se imagina que no va a ser tan chiquitín”, “habrá que ir con cuidado porque si llegamos y nota que observamos siempre nos canta esta canción”….
De veres, si us apareix a la pantalla del telèfon allò de “Javier te ha añadido a un grupo”, correu mentre pugueu.