Mira que ho sé però no puc evitar-ho. Tots els anys igual, quan pense que ja no em pot passar res més roí va i arriba… Nadal!!!! El cas és que jo no m’adone de la seua arribada per les bombetes de colors, què va!, ni tan sols pels horribles Pares Noels que envaeixen les façanes de les cases. No, jo m’adone que això ja va de veres quan ixes al carrer i la gent ja no et diu “Bon dia”, directament et diuen “no em compraries un numeret per al sorteig de Nadal?”. I per si fóra poc, una vegada accedeixes, et trauen un dècim sencer en compte d’aquelles participacions que sembla han passat a estar en perill d’extinció. Ostres que la brometa t’ix cada vegada per 23 euros! Així que jo ja tinc clar que igual em resulta més rendible quedar malament que tractar de col·laborar amb totes les associacions, col·legis i demés organitzacions que tracten d’atracar la meua economia cada vegada que pose un peu al carrer.
Crec que l’única persona que no m’ha fet la maleïda pregunteta aquests dies és el veí del primer, però la veritat és que aquest home em té totalment desconcertada des que va venir a viure al bloc. Encara no sé si és autista o simplement mal educat, però el cas és que no hi ha manera que òbriga la boca. De tota manera fa bé, mira, quina necessitat d’agafar confiances amb el personal. Després passa el que passa, arriba Nadal i has de passar-te totes les festes compartint taula i estovalles amb qui menys t’abelleix. Jo tinc la teoria que aquests dies ens senta malament el menjar no per la quantitat que engolim sinó per la companyia que hem de suportar. Hi ha moments en què mengem per tenir la boca ocupada i no soltar-li a qui tenim davant el que realment pensem d’ell/a, i és que, de vegades quasi seria millor passar les festes amb la grip A que amb la família.
Enguany, també és cert, que donat el meu avançat estat de gestació, no perd l’esperança que es faça el miracle, la cosa s’anticipe un poc i acabe a l’hospital la nit del 24. Encara que siga per una falsa alarma, però, seria l’excusa perfecta, no? Mira que donada la meua experiència, el moment del part em fa més por que quedar-me tancada a un ascensor amb Leyre Pajín però, estaria disposada a tot per a poder evitar-me altres “entranyables” festes de Nadal. Si fins i tot els de Freixenet s’han cansat del Nadal, no vaig a cansar-me jo? Han posat l’excusa que repetien espot publicitari per la crisi, però en realitat és que, igual que jo, estan fins ves a saber on d’aquestes festes. A qui volen enganyar?
© MARIAN DÍEZ 2009